El poder de la ment

Avui m'ha tornat la inspiració (uuueeeee!!). Aquesta setmana que me posat a estudiar en serio, va i me venen ses ganes d'escriure. Quines casualitats...

Ahir observant la gent a la Biblioteca, em vaig donar comte que hauria de dedicar un escrit a unes persones a les que no se'ls dona la suficient importància dins la vida de Biblioteca. No vos podeu imaginar lo que aquestes persones fan per la societat actual. Aquestes persones ens fan apreciar tot allò que tenim i lo que no tenim: la Tonteria..

M'explic: Em referesc als Besucons, i direu, que son els Besucons?

- Que son els Besucons??

Ido son aquelles parelles que es seuen davant, al devora o al darrera, i que durant les 4 hores que estan a la biblioteca no aturen de donar-se el Lote. Beso per aquí, beso per allà... Es moment gloriós el vaig viure fa un parell d'anys, quan la parella d'adolescents que s'asseien al davant jo, s'estaven magrejant més, que un padrí toca la fruita del mercat.. A lo que anava.

Que si beso per aquí, beso per allà, girada de llengua de 180º, carícia a la galta (m'estic posant muuu tonto..). Però això no es tot. El moment que vaig dir "OLE TUS HUEVOS", va ser quan una babeta que s'estava passejant per allà se'ls va caure al damunt el llibre..

Posau-vos en situació: Vos ha pillat es tio de davant, el qual estava estudiant i just quan s'ha despistat se vos queda mirant per veure com reaccioneu. Vosaltres aquí que faríeu? Mirar al terra? Sortir corrent? Jo si que se el que hauria fet. Amb lo vergonyós que som, Benzina i Mistos.. y aquí no ha pasado nada...¬¬

Ido es tio, amb dos collons ben plens, es va allargar la màniga, i es va posar a rentar sa babeta... Yeaah! This is Spain, Coño!

Hi ha tot tipo de parelles. Per una part estan les parelles on els dos son més empalagosos que un polvoró amb extra de sucre.. Estudien agafats de la mà, amb el cap d'ella recolzat damunt l’ombra de l'al•lot, i ell donant-li besades als cabells. Aquesta també seria una tècnica d'estudi..però d'això ja en vaig parlar s'alte dia.

Una cosa que no entenc: Perquè donam besades als cabells i a les orelles, que son les parts amb menys sensibilitat del cos?? Quan abracem algú tenim la tendència a besar-li el pel, com una forma de demostra el carinyo. Abans de fer-ho ens em assegurat que utilitza FRUCTIS DE GARNIER..

Per una altre banda tenim la parella, on ella estudia, i es ell el que li dona besades. Per casualitats de la vida, ella sol estar boníssima, i la meitat de la Biblioteca esta més pendent de mirar-la a ella i el seu escote, que d'estudiar..

Situació 100% real (pse, bueno..): Et prens un descansillo mental perquè estàs fart de calcular la F d'una interacció (per exemple..), i aixeques la vista cap a aquella al•lota. No sé que passa, però el radar antimirons de l'al•lot s'ha activat, i te pilla. En aquest moment, es tio agafa sa cara de sa tia, li dona un morreig, i tot això mirant de reüll amb el sistema FARO a tota persona de sexe masculí present als voltants. això si, fent la típica mirada de "esta tia es mía, y me la follo cuando quiero.."

Es el missatge que rebem tots, cert. Però quina casualitat que la nostra mirada de " nos importa una mierda que sea tu novia. Ahora mismo me la estoy follando mentalmente", pareix que no la percep.

I que voleu que vos digui.. Com a futur psicòleg (esperem), pens que la ment es una part molt important del nostre cos, ja que en té molta culpa de lo que feim; ja que sense imaginació no arribaríem enlloc.

Per exemple, si no fos per la graaaaan imaginació que tenc, ara mateix estaria estudiant...

Ouch !