Igual s'ha d'estudiar...

S a puta inspiració me ve quan menys m’ho esper. Duc 2 mesos sense escriure a aquest fantàstic blog, més que res perquè no tenia idees. Tenia com un tap mental. Ni endavant ni endarrere; però per fi se m’ha destapat! Laxants??.. potser..

Avui no parlaré ni de Facebooks, ni de futbol, ni de música revetlera. Parlaré del gran acte d’estudiar. (jouh.. quin conyasso). Tranquils, no parlaré de que li has de fer al teu amic perquè deixi de fumar, ni de si F es major que 0; si no de les diferents tècniques d’estudiar que existeixen. Ni ha milers: A casa, a la biblioteca, sol, acompanyat, esquemes, resums, mapes conceptuals, etc. Tot això esta molt bé, però n’hi ha una que no la coneixia fins que vaig entrar al fabulós món de les biblioteques.

Es una tècnica que funciona, perquè si no la gent la deixaria de fer. Consisteix en arribar corrent al lloc on hi ha un buit a la taula amb els apunts a una mà i el mòbil a l’altre (lo del mòbil no ho entenc, però es així !). La persona deixa el apunts, però no el mòbil. Es gira, i torna per la porta allà on ha entrat. En aquest moment penses: Es que hi ha overbooking (quin Inglés..) i es guarda el lloc.

Cert, s’ha guardat el lloc... a una biblioteca semibuida. S’ha quedat atrapada al bany?, potser..

Després d’anys d’investigació i d’experiments ‘in vivo’ i ‘in vitro’ (qüestió de segons), he descobert que en realitat aquesta gent estudia al carrer! Deixen les coses a dins la biblioteca perquè quan tu els hi vas i lis demanes on estudia, et puguin dir:

- Yo estudio en la biblio, porque en casa no me concentro...
- ¿En qué biblioteca?
- En la Riera, aunque últimamente está muy llena…

Però tu que saps! si ni tan se val hi entres !

Però arriba un dia en que dubtes de que estudiï a la Biblioteca. Aquest moment es quan la crides per demanar-li un dubte i et contesta al primer toc de telèfon. Una vertadera ‘rata Bibliotecari’ abans de contestar diu:

- Un momento... i a continuació es senten unes pitjades, que vol dir que esta sortint per la porta.

A no ser que la biblioteca tengui cambres insonoritzades, dubt de que es pugui parlar amb veu alta.

Tota la meva teoria de que es una bona tècnica per estudiar es ve abaix quan saps la nota que ha tret aquesta persona:

- No lo entiendo... todo el día con los apuntes en la biblio, y saco un 4 !

Si, cert. Els apunts si que hi estaven..

Serà que amb això no basta. Igual s’ha d’estudiar...

Un altre tècnica, la qual desconeixia, consisteix en fer els 5000 Km marxa amb intervals de 10 a 20 minuts. De tant aixecar-se de la cadira aconsegueixen tenir un gemelos, que ni les germanes Olsen (xiste fàcil..xD) 4 hores amb: que si me criden al mòbil, que si em fum un cigarro, que si me tornen a cridar, que me fum un altre cigarro, que si ‘m’estic pixant’, que si ‘hay, no m’he torcat’, que si vaig a cercar un llibre...

ATENCIÓ! Hi ha que tenir en comte aquells que es passen dues hores cercant un llibre a l’estant, i resulta que estan triant diccionaris. Tant de temps per elegir un diccionari? Es que no tots tenen les mateixes paraules? Ja si es posen a cercar diccionaris d’idiomes es pitjor, perquè ja els hi costa enrecordar-se de la paraula que cerquen, imaginau-vos si no se’n recorden de l’idioma amb el que estaven escrits els apunts. Si, aquells apunts que han posat damunt la taula i encara no t’has llegit.

Però tornem a les marxistes. Son les 20 hores de la tarda, i la biblioteca tancarà en 30 minuts. En aquest moment la sents que li diu a la amiga(ah, si ! se m’havia oblidat... sempre van amb amigues. Solen anar amb manades de entre 3 i 5..)

- Estoy agotada... yo me voy. Mañana a las 9 quedamos aquí!

Joder, normal que estigui cansada. No cada dia es fan tants de KM, ni tantes flexions de cames. I amunt segueixen al dia següent al mateix ritme.

El que si he investigat (pse, bueno..) es que a mesura que arriba l’època dels exàmens fan menys exercici, fins que arriben a un dia que aquestes nines en qüestió no s’aixequen de la cadira. Directament xerren dins la Biblioteca. Al final del dia les sents que una li diu a l’altre:

- Lo llevo fatal... A ver si pone un examen fácil...

I al dia següent ja no les tornes a veure mai mes per la mateixa Biblioteca. Han descobert que deixant els apunts dins la biblioteca i no tornar mai més, en treus el mateix resultat.

Un dia la veus per el passadis, i com que ja hi ha confiança (segur ..¬¬) li demanes:

- Que tal el examen?
- Fatal... ya no se qué hacer con esta asignatura..

Igual s’ha d’estudiar?, no se, supos ...

I fins aqui la meva inspiració. Esper estar molt més temps així d’enxufat. Un altre dia vos escriuré sobre aquells tios que perden el temps escrivint historietes mentres estan a la biblioteca, però això ja es una altre història...