Després de molt de temps perdut entre rimes i pareados, acab de trobar la meva sintonia. Però arribarà un dia que el meu Bombón Mallorquín estarà fos..Lo que no aconseguiran els surfistes es que aquest Bombón Mallorquín perdi el seu gust. La seva essència. Tot...


Abans nedava a Càmera Lenta en aquest mon de final feliç. Mirava el meu voltant i veia el meu Rellotge de paret de sa cuina i veia passar el temps dins el meu avió de paper . Veia passar els meus perseguidors per el retrovisor del meu Emerson. No em donava comte de que el temps girava com un Molí de Vent dins aquella Foto des de el 2000cero/2001. Però un dia sa cosa va canviar. El meu LEGO no em deixava ser el que de veres som: Jo diria, un Pallasso de cine.


Poques paraules basten. A vegades el surrealisme agafa un sentit que acaba sent el missatge que volem sentir. ...Escoltar.


Jo diria, que això es fàcil, però molt difícil.


Es màgia. Et fa sentir. Et dona allò que no tenim. Es com si existís. Fa que estimem coses que no existeixen. Robots. Astronautes. Emerson.


Enormeee J.M.Oliver !!