Memòries

S'altre dia estava jo amb uns amics contant-li's sa meva darrera experiència amb ‘bona gent’ i em van dir que lo meu es de llibre. Jo meditant, vaig pensar:

- escriure un llibre?

som massa peresós per escriure un llibre sobre totes ses coses que nomes me poden passar a jo..no hi ha ningú al que li passin les coses que em passen. Estic segur que ningú sa estampat contra un extintor, o li ha dit a un tio que era un gitano, sense saber que feia taekwondo, que se torçà un turmell a un concert, o ke va repetir parbularis..i així podria seguir, però contaré les mes destacades:

Per una part tenc l'experiència dels killos del Coll den Rebassa. Els hauria de donar les gràcies, perquè va ser amb ells amb els quals em vaig iniciar. Primer va venir sa pandilla den Tortosa & co. En Tortosa la tenia agafada amb jo. Li devia caure molt be, perquè cada vegada que em veia, em tirava a s’aigua. Les darreres vegades ja hi havia un jurat que assignava una nota depenent de com havia caigut a l'aigua.

Que em tiràs a una piscina, bueno. Que em tiràs al mar, es passable. Lo que no entenia era perquè tenia la mania de tirar-me a la merdera del Club Nàutic Cala Gamba. Li devia agradar després sa fragància que jo desprenia... Lo bo de tot es que després me’n anava als meus amics i me deien: 'No t'hauries d'haver tirat'... i voltros no vos hauríeu d'haver anat corregent quan vareu veure que venien..

Després van venir la pandilla dels quals jo no coneixia la seva existència. Van venir a 'celebrar' amb noltros les festes de Cala Gamba 2005, i jo els degué caure tord, per que als 30 minuts d'estar amb noltros ja m'havien xapat sa cara, s’ull, etc...igual va fer un poc que jo els cridàs.. que anigues un poc passat.. que els digues gitanos..que els convidà AMABLEMENT a anar-se'n a la merda... i encara així vaig rebre. Sa gent d'avui en dia ha perdut es nord. Lo bo de tot es que quan em provocaven jo els deia:

'si quieres pegarme, pégame!!!!'..això ho va entendre com 2+2 son 4.. s'ho van prendre enserio es tios.. ja ves.. amunt ho van fer en ganes.. que si potades, cops de punys, des de l’aire, des de enterra.. quins tios..

Just el mateix Nadal, a prop de Cala Gamba, a s’Arenal van venir unes al•lotes joves ‘molt amables’ a demanar-nos un cigarro. Al sentir la nostra contestació, no se’ls va ocórrer millor cosa que cridar per tot lo alt que els haviem pegat. Quina va ser la nostra sorpresa que vam veure que venien uns homes un poc robustos, i la van agafar amb un amic meu. El meu crit de ‘a esta puta no le hemos hecho nada’, per mi s’ho van agafar malament, i torna-hi tornei... aquest cop era jo que no me’n donava conte del que em feien. Digueu-li habituació o digueu-li que duia un pardal com una casa.

El detall que varem passar per alt tots al veure les nines, fou que duien unes recades daurades penjades a les orelles com si fossin hoola-hops, que duien més piercings que en Messi du de gols, que anaven més pintades que en Marilyn Manson, i que sobre tot parlaven amb un accent un poc incomprensible. Mes o manco així: Teneih unh pitih??.. va ser tot un mal entès.. noltros si que en teníem tots d’un pito..
I la darrera fou el divendres passat al davant Cultura de Palma.. estava jo assegut a la vorera de la piscina del Palace Atenea, quan amb això que em ve un tio i em demana:

‘Sabes bussear?’.. sa meva contestació fou negatiu, perquè a pesar de aprendre a nadar, a en Tortosa no se li havia ocorregut això d’ofegar-me. De totes maneres aquest tio no tenia es títol d’instrucció de natació perquè tot d’una es va despistar per parlar amb na Flora una i després pegar-li una galtada a nen Berto. Un bon monitor no es despista per res.

El seu ajudant, quan va veure que es va despistar, va venir fet una fúria , i desprès de pegar a to kiski, papereres incloses, em va empènyer. Jo ja havia aprés la lliçó.. estava tan agafat a la columna com un Koala al seu arbre...Vaig aprenent.

Aquest cop no vaig rebre..... però algo m’ensumava.. es tio no era de Palma!! Era de Llucmajor!!! Això demostra que es llonguets tenim mes força de voluntat. Els de Palma, quan te diuen, te tir al mar, te tiren.. res de mitges tintes, hombre..., Però una cosa molt important i que he deduït: els Killos del Coll d’en Rebassa son lo mes gran.. Aquests diuen te fan una cosa, i ho fan. A mesura que m’allunyava del Coll, ses pallisses anaven disminuint amb intensitat, fins que a Palma els killos perden el seu poder.. almenys , cap a jo...

Toquem fusta..

Proxim capitol: Extintors i escurabutxaques (atracadors).

Retornem amb les dites mallorquines: ‘Vaig mes fort que un Mata Torrent’