Ves-te'n a Cagar

La vergonya es una paraula maleïda que fa molt de mal a les persones vives. Alguns en tenen molta, i d'altres de molt poca. Jo no em vull decantar per cap banda, ja que permi no se on l'he deixada..

Aquesta vergonya sol aparèixer quan hi ha gent al voltant de una massa social, siguin conscients o no de la nostra presència. Ens pot venir només per la presència d'algun amic mes collo que en Pep Merda, quan veim certes persones a la televisió (això se li diu "vergonya aliena", per als normalitzadors..) o sobretot quan parlam de determinats temes, ja siguin de merdes, de sexe o de la propia sensibilitat de la persona.

Per això em vull centrar en el tema de la merda, cosa totalment natural de l'esser humà. No se d'on s'ha tret el que no es pot parlar de "cagar"...i quan parl de "cagar", em refersc a fer un tronc; a anar a fer merda; a visitar al Sr. Roca; del con un café i un cigarro muñeco de barro; etc.

Per no ferir sensibilitats parlaré de "defecar", paraula totalment en desus.

Ja que en anteriors publicacions vaig parlar de l'ambient bibliotecari, ido relacionaré el defecar amb aquell moment tan insuportable per al que tots em passat..

Qui no ha patit mai en una biblioteca un estat de desintegració intestinal, en el qual la panxa entra en estat d'erupció.. vamos, que fa més renou que sa pandereta d'un nin cantant nadales.

Que si putrum per aquí, que si putrum per allà..

- ¿Que ha sido eso? un trueno?
- No, el volcan que llevo dentro...

Fins que arriba a un moment, que ja no pots més Es en aquell moment quan els intestins ja estan desintegrats, i et surten els grumets per les orelles, quan et decideixes anar al bany.

Poden apareixer diferents problemes:

- Problema nº1 : el bany està dins la mateixa biblioteca
- Problema nº2: tothom acabarà sapiguent que vas a cagar
- Problema nº3: es possible que no arribis a temps d'anar a un bany de defora..

Si vas a cagar al de dins, l'as "cagat", perquè tots sabran que si dures més de 2 minuts, la gent ja sabrà que has anat a defecar. a més es nota quan algú ha defecat només per la cara que poses al sortir del bany. Es un rollo, "per favor que me mirin.. ¬¬ .. som invisible". a més el que entri a pixar després de tu, es cagarà en tu, i mai millor dit..

El següent problema es quan surts defora. Val, la gent es pot pensar que t'en vas a prendre un cafè o vas a parlar per telefono. Del que no n'ets conscient es que fins aquell moment la teva panxa estava fent un concert de Metallica i que els teus veinats han ballat sota les trompetes. Després de defecar, ja no hi haurà concert...

- Aha!! ja no toquen les trompetes..tu t'en has anat a cagar ! ets un cagón ! (Risas)

... i exactament es aquí quan passes vergonya. Però perquè? es que l'altre gent no caga?

Es la cosa més natural del món i més higiènica que una persona pot fer. Tu aguantat la merda a dins amem que passa...

Per això faig un llamament a tothom que passa pena de si pot anar a cagar o no...

SURT A CAGAR !! Anims!! Aixeca't de la cadira, i seu-te al trono !! Desfes-te del gran pes que duus adins... t'alliberarà de patiments i de sofridures !!

Defeca on sigui! a la universitat,
a la biblioteca,
al restaurant,
a casa del teu amic.. ON SIGUI !!

Caguet en aquells que s'en riuen de tu !!
Caguet en aquells que no creuen en tu !!
Caguet en aquells que et van dir un dia gris i trist que no arribaries mai al teu objectiu !!
Caguet en aquells que un dia van dubtar de les teves possibilitats !!

CAGUET EN TOTS ELLS !!..però després de tot això...


... torquet el cul.

Es que a esto no hay quien l'ontienda...

Hay cosas en este mundo que no entiendo y me surge la curiosidad saber. La mayoria de las personas no saben o no se lo han preguntado nunca el porqué de las cosas. Son cosas tan minúsculas que ni nos damos cuenta; o simplemente son chorradas que no hay Dios que encuentre una explicación. Empecemos:

1. No entiendo porqué existe un bolsillo pequeño dentro del bolsillo no tan pequeño de un pantalón vaquero. Si, en principio eso es un mini bolsillo. Es ese bolsillito en el que siempre que metemos las manos en el bolsillo, se nos enganchan dos dedos, lu cual es motivo de numerables roturas.

Una vez me dijeron que servían para meter cosas pequeñas como monedas, canicas o botones; solo que nunca más los podrías volver a sacar, ya que es imposible coger todo lo que se mete en ese bolsillito. Haz una prueba: intenta sacar una moneda con un solo dedo de ese bolsillo. Es trabajo para el mismísimo Mc Gyver!! A partir de allí se inventó el Monedero.

2. No entiendo el comentario que se hace cuando nace un bebé, el cual 5 minutos antes estaba todo ensangrentado y con el cordón umbilical, y uno de los asistentes dice:

- Tiene los ojos de su padre...

Lo cierto es que al ultimo que se parece es a su padre. Lo de los ojos es similar en cada habitación de hospital, ya que todos los recién nacidos, si los miramos por los ojos, podrían ser hermanos! A no ser, que su padre mida 30 centímetros, aún mantenga el cordón umbilical y vaya dejando Bilis por todo allá donde va. Así seguro que son clavaditos!

Después a los que tampoco no entiendo son los que predicen el futuro (futurologos¿?), y saben, antes de nacer el niño, como será de mayor. Ahí es cuando vienen las depresiones y las decepciones paternales. El niño que tenia que ser futbolista y del Barça, como su papa, ha terminado sacándose una carrera y odia hacer deporte. Desgracias hay en todas las familias..

3. No entiendo esa sensación de miedo cada vez que debemos pasar por el detector de metales de los Aeropuertos. Si, si. Todos pasamos miedo, y quien lo niegue es un psicópata y no tiene Alma !!!

El miedo comienza en el pasadizo de la muerte, ese que parece un laberinto y que es tan largo, que en todo el viaje no habrás caminado tanto... y mira que te vas al Camino de Santiago, ojo! Cuando llegas al final te arrodillas, y te viene un segurata de mala leche que te mira, con cara de pocos amigos, y te dice:

- Pasaje

sera soso el tío.. ni enhorabuena ni nada...

Aquí viene lo peor: Es como entrar en la cárcel. Todo lleno de Policías Nacionales, Guardia Civil, Seguratas de Trablisa... te sientes un criminal.

- Quítese todo lo de metal y póngalo en la bandeja...

solo falta que me den el pijama y me asignen numero de celda.. ¬¬

Después de tal humillación viene el detector de metales, lo más temido por el ser humano. Siempre que vamos a entrar, lo hacemos con decisión. Aceleramos! Mantenemos el ritmo!... hasta que a punto de llegar reducimos velocidad, encogemos hombros, y...

Ay, que no pite, que no pite, que no pite, que no...

PIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

- LO CONFIESO!!Soy culpable! Si robé un ladrillo de azúcar del multicines Porto Pi ese año 1999. No me disparen por favor!!!

- Quítese los zapatos y el cinturón

- Ok, lo que usted diga, pero haganmelo despacio que me duele.. sniff, sniff ( a un Guardia Civil como para decirle que no)

Pero lo peor no ha llegado. Poca gente loha vivido, y es el momento más incomodo de vuestras cortas vidas:

- Por favor, abra la maleta.

Y allí empiezas a sacar los calzoncillo, los calcetines, los tangas, los latigos, los pantalones, la camisa de fuerza... todo para que te cogan un PUTO BOLIGRAFO, lo aprieten dos o tres veces, lo desmonten, y mientras todo el Aeropuerto esta pendiente de ti y tus calzoncillos , te digan:

- Muy bien, pongalo todo en su sitio...

Será Mamón el tío ! Un Master en organización de maletas es lo que se necesita para ir de viaje, para que me venga el vago de turno que no sabe que hacer con su miserable vida, que se pasa el dia mirando las bragas y calzoncillos de los demas, y me haga sacar todo lo que lleva esa maleta. ABURRIDO !! Y después dicen que la gente que tiene Facebook son unos cotillas... ESTE TIO SE MEA EN EL FACEBOOK !!

BBBBfffff !! A esto si que no hay quien l'ontienda!!

Haces pesas? - No, me hago pajas..

M'he d'apuntar a un Gimnàs. I direu, a un gimnàs????

- A un Gimnàs???

Idoi si, a un gimnàs !

i vos demanareu perquè:

- Perquè??

Idoi, perquè el múscul més desenvolupat que he tengut a la meva exitosa vida es el “MUSCUL PAJILLERO”, aquell que per lo únic que serveix es per mostrar als teus amics sa quantitat de palles que te fas.

- Hostia tio.. ya ves... tu te mates a palles, no??
- Si. Mai he tengut un Hobby..

Be tornem a lo que volia contar-vos: Un gimnàs es aquell lloc on s’hi torben multitud de persones extranyes, que no se sap molt be d’on surten. Avui intentarem descriure aquestes persones.

Per una part hi trobem els corredors de maratons en maquina estàtica. Es aquella gent que es passen des de que tu arribes fins que t’en vas a casa, corrent a la màquina. Jo pens que son simples juguetes que els tenen en opció “maraton”, els quals son un simple expositor, més que res per a que les maquines no perdin el funcionament.

Just al devora ens trobem als Juanitos Muelleg dels gimnàs. Son els esquiadors de fondo del gimnàs. Ja que a Mallorca no hi ha neu, idoi mos apuntem a un gimnàs on no mos lesionem, ni un snowboard mos passa per damunt.

Al davant hi trobem els projecte de yonkis: Els ciclistes. La gent que es munta al damunt d’una bicicleta estàtica es aquella que lis fa tanta peresa posar-se a corre, i lis fa tanta vergonya muntar-se als esquiïs, que l’únic que els queda es la bicicleta. Hi ha alguns gimnàs que ja hi trobem el Kit del ciclista, en el qual hi trobem una xeringa i una cinta elàstica, totes adaptades i homologades per la UCI per a fer-s’hi transfusions de sang. I com que no has de passar registre antidoping, tots contents ! aish Contador..

Ara passem a la zona de màquines, aquella zona temuda per a les persones normals com jo.. Per una part trobem els Russos ex combatents de la guerra d’Afganistan i ex comandants de la KGB. Un dia estava jo per la meva sèrie de 30 pujades i baixades de cames, quan un rus d’aquests se’m va posar davant rollo “este ser mi ejertsitsio, tu quitar de aqui o arrancar cojonets”. En aquell moment jo nomes duia tres flexions...

- Ufff!!...ya he terminado, menos mal que solo tenía que hacer tres flexiones... No me mates por favor...

A les altres màquines ens trobem als espanyols on es pot comprovar que les seves professions son: seguretat de Discoteca, perque simplement estan de braços creuats mirant tota persona que se li acosta al voltant; Halterofílics (això no es una infermetat com jo me pensava..¬¬), aquells als quals no distingeixes si allò que te a la part superior del braç es el seu bicep o la seva cara; i els que simplement no es dediquen a res i van a passar la tarda allà..que ja me direu, quin tipus de persona no te res a fer i queda amb els amics per anar al gimnàs??.. ves-te’n a fer unes birres, uns futbolins, o fins i tot unes palles que també fas exercici... però passar la tarda a un gimnàs?? Voltros direu, es que hi ha ties bones... pot ser... però sincerament, si jo me’n he d’anar a lligar a un gimnàs, amb la camiseta banyada de dalt abaix de suor, vermell com una tomàtiga i amb una pesta que espanta moscards, no es pla de dir-li:

- Te ayudo en algo?

- No, primero aprende lo que es una ducha..después hablame, simple mortal..

Es que…

Després hi trobem les zones outside, que son aquelles on la gent que hi ha es aquella que no fa absolutament res...simplement mengen arròs (si, arròs, jo tampoc ho se..) s’han posat la roba de gimnàs, fan que corren, es seuen a les peses per parlar amb el seu amic Halterofílic, mengen més arròs, se’n van a parlar amb el recepcionista, es beuen un Gatorade i se’n van diguent:

- Hoy me he machacado!!

Son una espècie molt similar als estudiants anteriorment comentats, els quals ja coneixeu..

I per últim, esteim la gent normal, que poques coses em de contar perquè directament ens apuntem al gimnàs, hi anam una vegada per setmana (més o menys), esteim com a molt una hora, ja que a la mínima que ens donem conta de que un dels Russos o un dels seguratas ens visualitzen, sabem que algo no esteim fent be.. i tot això clar, haguent demanat un planning al de recepció, el qual, estic segur que mai ha utilitzat una màquina d’aquelles, ni sap lo que es una dislocació de l'hombre...

- El hombro dislocado?? Pues desdislocatelo bien..

*Hi ha excepcions, i es troben al gimnàs TheClub al coll d'en Rebassa... (ehem..^^)Fantàstic personal.. si senyor..

El dia que ho deixam, es quan ja no sabem si em de correr abans o després de fer musculatura.. be, qui diu musculatura diu tocar la pesa abans de que un ex-militar ens rebenti la cara per tocar la seva mesura de la pesa...

A tot això, que putes faig jo a un gimnàs?

Recomanació del dia: Mai, i quan dic mai es mai, faceu una classe de Body Pump... es sa mort en vinagre !!

El poder de la ment

Avui m'ha tornat la inspiració (uuueeeee!!). Aquesta setmana que me posat a estudiar en serio, va i me venen ses ganes d'escriure. Quines casualitats...

Ahir observant la gent a la Biblioteca, em vaig donar comte que hauria de dedicar un escrit a unes persones a les que no se'ls dona la suficient importància dins la vida de Biblioteca. No vos podeu imaginar lo que aquestes persones fan per la societat actual. Aquestes persones ens fan apreciar tot allò que tenim i lo que no tenim: la Tonteria..

M'explic: Em referesc als Besucons, i direu, que son els Besucons?

- Que son els Besucons??

Ido son aquelles parelles que es seuen davant, al devora o al darrera, i que durant les 4 hores que estan a la biblioteca no aturen de donar-se el Lote. Beso per aquí, beso per allà... Es moment gloriós el vaig viure fa un parell d'anys, quan la parella d'adolescents que s'asseien al davant jo, s'estaven magrejant més, que un padrí toca la fruita del mercat.. A lo que anava.

Que si beso per aquí, beso per allà, girada de llengua de 180º, carícia a la galta (m'estic posant muuu tonto..). Però això no es tot. El moment que vaig dir "OLE TUS HUEVOS", va ser quan una babeta que s'estava passejant per allà se'ls va caure al damunt el llibre..

Posau-vos en situació: Vos ha pillat es tio de davant, el qual estava estudiant i just quan s'ha despistat se vos queda mirant per veure com reaccioneu. Vosaltres aquí que faríeu? Mirar al terra? Sortir corrent? Jo si que se el que hauria fet. Amb lo vergonyós que som, Benzina i Mistos.. y aquí no ha pasado nada...¬¬

Ido es tio, amb dos collons ben plens, es va allargar la màniga, i es va posar a rentar sa babeta... Yeaah! This is Spain, Coño!

Hi ha tot tipo de parelles. Per una part estan les parelles on els dos son més empalagosos que un polvoró amb extra de sucre.. Estudien agafats de la mà, amb el cap d'ella recolzat damunt l’ombra de l'al•lot, i ell donant-li besades als cabells. Aquesta també seria una tècnica d'estudi..però d'això ja en vaig parlar s'alte dia.

Una cosa que no entenc: Perquè donam besades als cabells i a les orelles, que son les parts amb menys sensibilitat del cos?? Quan abracem algú tenim la tendència a besar-li el pel, com una forma de demostra el carinyo. Abans de fer-ho ens em assegurat que utilitza FRUCTIS DE GARNIER..

Per una altre banda tenim la parella, on ella estudia, i es ell el que li dona besades. Per casualitats de la vida, ella sol estar boníssima, i la meitat de la Biblioteca esta més pendent de mirar-la a ella i el seu escote, que d'estudiar..

Situació 100% real (pse, bueno..): Et prens un descansillo mental perquè estàs fart de calcular la F d'una interacció (per exemple..), i aixeques la vista cap a aquella al•lota. No sé que passa, però el radar antimirons de l'al•lot s'ha activat, i te pilla. En aquest moment, es tio agafa sa cara de sa tia, li dona un morreig, i tot això mirant de reüll amb el sistema FARO a tota persona de sexe masculí present als voltants. això si, fent la típica mirada de "esta tia es mía, y me la follo cuando quiero.."

Es el missatge que rebem tots, cert. Però quina casualitat que la nostra mirada de " nos importa una mierda que sea tu novia. Ahora mismo me la estoy follando mentalmente", pareix que no la percep.

I que voleu que vos digui.. Com a futur psicòleg (esperem), pens que la ment es una part molt important del nostre cos, ja que en té molta culpa de lo que feim; ja que sense imaginació no arribaríem enlloc.

Per exemple, si no fos per la graaaaan imaginació que tenc, ara mateix estaria estudiant...

Ouch !

Igual s'ha d'estudiar...

S a puta inspiració me ve quan menys m’ho esper. Duc 2 mesos sense escriure a aquest fantàstic blog, més que res perquè no tenia idees. Tenia com un tap mental. Ni endavant ni endarrere; però per fi se m’ha destapat! Laxants??.. potser..

Avui no parlaré ni de Facebooks, ni de futbol, ni de música revetlera. Parlaré del gran acte d’estudiar. (jouh.. quin conyasso). Tranquils, no parlaré de que li has de fer al teu amic perquè deixi de fumar, ni de si F es major que 0; si no de les diferents tècniques d’estudiar que existeixen. Ni ha milers: A casa, a la biblioteca, sol, acompanyat, esquemes, resums, mapes conceptuals, etc. Tot això esta molt bé, però n’hi ha una que no la coneixia fins que vaig entrar al fabulós món de les biblioteques.

Es una tècnica que funciona, perquè si no la gent la deixaria de fer. Consisteix en arribar corrent al lloc on hi ha un buit a la taula amb els apunts a una mà i el mòbil a l’altre (lo del mòbil no ho entenc, però es així !). La persona deixa el apunts, però no el mòbil. Es gira, i torna per la porta allà on ha entrat. En aquest moment penses: Es que hi ha overbooking (quin Inglés..) i es guarda el lloc.

Cert, s’ha guardat el lloc... a una biblioteca semibuida. S’ha quedat atrapada al bany?, potser..

Després d’anys d’investigació i d’experiments ‘in vivo’ i ‘in vitro’ (qüestió de segons), he descobert que en realitat aquesta gent estudia al carrer! Deixen les coses a dins la biblioteca perquè quan tu els hi vas i lis demanes on estudia, et puguin dir:

- Yo estudio en la biblio, porque en casa no me concentro...
- ¿En qué biblioteca?
- En la Riera, aunque últimamente está muy llena…

Però tu que saps! si ni tan se val hi entres !

Però arriba un dia en que dubtes de que estudiï a la Biblioteca. Aquest moment es quan la crides per demanar-li un dubte i et contesta al primer toc de telèfon. Una vertadera ‘rata Bibliotecari’ abans de contestar diu:

- Un momento... i a continuació es senten unes pitjades, que vol dir que esta sortint per la porta.

A no ser que la biblioteca tengui cambres insonoritzades, dubt de que es pugui parlar amb veu alta.

Tota la meva teoria de que es una bona tècnica per estudiar es ve abaix quan saps la nota que ha tret aquesta persona:

- No lo entiendo... todo el día con los apuntes en la biblio, y saco un 4 !

Si, cert. Els apunts si que hi estaven..

Serà que amb això no basta. Igual s’ha d’estudiar...

Un altre tècnica, la qual desconeixia, consisteix en fer els 5000 Km marxa amb intervals de 10 a 20 minuts. De tant aixecar-se de la cadira aconsegueixen tenir un gemelos, que ni les germanes Olsen (xiste fàcil..xD) 4 hores amb: que si me criden al mòbil, que si em fum un cigarro, que si me tornen a cridar, que me fum un altre cigarro, que si ‘m’estic pixant’, que si ‘hay, no m’he torcat’, que si vaig a cercar un llibre...

ATENCIÓ! Hi ha que tenir en comte aquells que es passen dues hores cercant un llibre a l’estant, i resulta que estan triant diccionaris. Tant de temps per elegir un diccionari? Es que no tots tenen les mateixes paraules? Ja si es posen a cercar diccionaris d’idiomes es pitjor, perquè ja els hi costa enrecordar-se de la paraula que cerquen, imaginau-vos si no se’n recorden de l’idioma amb el que estaven escrits els apunts. Si, aquells apunts que han posat damunt la taula i encara no t’has llegit.

Però tornem a les marxistes. Son les 20 hores de la tarda, i la biblioteca tancarà en 30 minuts. En aquest moment la sents que li diu a la amiga(ah, si ! se m’havia oblidat... sempre van amb amigues. Solen anar amb manades de entre 3 i 5..)

- Estoy agotada... yo me voy. Mañana a las 9 quedamos aquí!

Joder, normal que estigui cansada. No cada dia es fan tants de KM, ni tantes flexions de cames. I amunt segueixen al dia següent al mateix ritme.

El que si he investigat (pse, bueno..) es que a mesura que arriba l’època dels exàmens fan menys exercici, fins que arriben a un dia que aquestes nines en qüestió no s’aixequen de la cadira. Directament xerren dins la Biblioteca. Al final del dia les sents que una li diu a l’altre:

- Lo llevo fatal... A ver si pone un examen fácil...

I al dia següent ja no les tornes a veure mai mes per la mateixa Biblioteca. Han descobert que deixant els apunts dins la biblioteca i no tornar mai més, en treus el mateix resultat.

Un dia la veus per el passadis, i com que ja hi ha confiança (segur ..¬¬) li demanes:

- Que tal el examen?
- Fatal... ya no se qué hacer con esta asignatura..

Igual s’ha d’estudiar?, no se, supos ...

I fins aqui la meva inspiració. Esper estar molt més temps així d’enxufat. Un altre dia vos escriuré sobre aquells tios que perden el temps escrivint historietes mentres estan a la biblioteca, però això ja es una altre història...

Facebook, aquell Món "desconegut"

Versión Bilingüe/ Versioó Bilingue (traductor Google, vamos..)

Després de xerrar de coses tenses, anem a posar-li un poc d'alegria al tema. Per això havia pensat parlar deles xarxes socials cibernètiques, i més concretament del Fabulous mon del Facebook. Aquell món, on no tot es el que pareix.

Primer de tot m'agradaria parlar de les amistats. Qui no té 342 amics agregats?? i després sortim amb el mateixos 6 de sempre... Es com una competició per saber qui té més amics. S'altre dia vaig veure que una tia tenia 120 agregats...marginada.. El millor de tot, es que més del 90% dels agregats els veiem una vegada cada 4 mesos, però això si, sabem el que fan minut a minut.

Abans ens queixavem de que no ens felicitaven, però ara ens queixam de que ens felicita tothom. Una estratègia que empram es la de contestara tots i cada un d'ells als que t'han felicitat. Del que no som conscients es de que el temps que ens durà això, es similar al que van utilitzar els protestants a la guerra dels 100 anys.

Per això, molts utilitzen la tècnica, que m'agrada molt, i es la de posar al teu nick comentaris donant les gracies, perque així tot es donin per agraits. Aquesta tècnica té diferents corrents. Per una part hi ha els que ho fan en un periode de temps entre les 12 i les 17 hores. No s'en adonen de que només els han felicitat un 40% dels 342 amics que té, i encara en falten uns 60% que l'han de felicitar.

Per una altre banda hi ha els que ho fan en el periode de temps de les 18 a les 23 hores. PER L'AMOR DE DÉU, que sou de ingenuus. No vos enterau de que sempre n'hi han de despistats?? hi ha entre un 10 i un 8% que aquell dia no s'han conectat, i no es fins les 23.23 hores que veuen el teu nick, i ja felicitar-te no te gràcia. Ja no té la mateixa emoció...

Canviant de teme, una altre cosa e el que cada persona posa al seu nick que es conecta. Al teu perfil hi ha un espai en blanc que està destinat a que posem una frase o una paraula. Si pot essèr, una frase en sentiment, amor i desesperença com un "ESTA LLOVIENDO". La frase perfecta en el moment perfecte. Pensava que comentaris tan profunds no es podien contrarrestar, però només un flisof de la llengua, un filòleg de la paraula..., es a dir, només un poeta pot contestar-li diguent:

"QUE ROLLO...:S"

No hi ha paraules per decriure la grandesa d'aquest comentari..

Altres grandeses de la literatura post-modernista, son quan algú demostra el que sent, els seus sentiments i emocions més intimes, que ni al seu millor amic contarien. Perles de la poesia com "el primer dia , del resto de mi vida". Mare de deu... moments després sa seva millor amiga de l'anima, la que no l'ha vist desde la comunió de la cosina de la germana de la seva amiga, enlloc de cridar-la...li posa un comentari al mur que posa: "me gusta". Amb poques paraules basten...

A part dels comentaris, del que m'he adonat comte es de la quantitat de profesionals de la fotografia que hi han als teus agregats. Jo crec que entre un 45% i un 55% es dediquen a fer fotos a floretes i a mosques vironeres que pasegen pel jardí.. Jo crec que es una rasgo de personalitat. Hi ha la gent amb personalitat narcisista, altres que son esquizotípcs; hi han pocs amb personalitat límit, però de presonalitat fotografa moltissims. Fins hi tot n'hi ha que han desenvlupat trastorn, i estan atal punt que penjen les fotos directament des de el seu mobil. Això si, IPhone si pot essèr.

i fins aqui, la primera part. El pròxim dia, i quan estigui més inspirat parlaré d'aquell gran mon, antigament anomenat: HAZTE FAN...

..però això ja serà més endavant, ja que dma m'he d'aixecar prest i he de reservar forces per dissabte, que sera un dia molt llarg...

Aquesta darrera frase podria ser un bon nick de Facebook...

Hazte fan/Me Gusta del dia:

Modernos que salen contentos del oculista porque ya pueden usar gafas pasta

Modernos q van a sitios de modernos y dicen "uf,esto sta lleno de modernos"


Español / Castellano... como sea ( para los que no me entiendan..)

Después de charlar de cosas tensas, vamos a ponerle un poco de alegría al tema. Por eso había pensado hablar de las redes sociales cibernéticas, y más concretamente del Fabulous mundo del Facebook. Ese mundo, donde no todo es lo que parece.

En primer lugar me gustaría hablar de las amistades. Quien no tiene 342 amigos agregados? y luego salimos con los mismos 6 de siempre ... Es como una competición por saber quién tiene más amigos. El otro día vi que una tía tenía 120 agregados ... marginada .. Lo mejor de todo, es que más del 90% de los agregados los vemos una vez cada 4 meses, pero eso si, sabemos lo que hacen minuto a minuto.

Antes nos quejábamos de que no nos felicitaban, pero ahora nos quejamos de que nos felicita todo el mundo. Una estrategia que empleamos es la de contestar a todos y cada uno de ellos los que te han felicitado. De lo que no somos conscientes es de que el tiempo que nos llevará esto, es similar al que utilizaron los protestantes en la guerra de los 100 años.

Por ello, muchos utilizan la técnica, que me gusta mucho, y es la de poner a tu nick comentarios dando las gracias, porque así todos se den por agradecidos. Esta técnica tiene diferentes corrientes. Por una parte están los que lo hacen en un periodo de tiempo entre las 12 y las 17 horas. No se dan cuenta de que sólo los han felicitado un 40% de los 342 amigos que tiene, y todavía faltan unos 60% que lo tienen que felicitar.

Por otro lado están los que lo hacen en el periodo de tiempo de las 18 a las 23 horas. POR EL AMOR DE DIOS, que son de ingenuos. No os enterais de que siempre hay despistaos? hay entre un 10% y un 8% que ese día no se han conectado, y no es hasta las 23:23 horas que ven tu nick, y ya felicitarte no tiene gracia. Ya no tiene la misma emoción ...

Cambiando de tema, otra cosa es lo que cada persona pone en su nick. En tu perfil hay un espacio en blanco que está destinado a que pongamos una frase o una palabra. Si puede ser, una frase con sentimiento, amor y desesperanza como un "ESTA LLOVIENDO". La frase perfecta en el momento perfecto. Pensaba que comentarios tan profundos no se podían contrarrestar, pero sólo un filosofo de la lengua, un filólogo de la palabra ..., es decir, sólo un poeta puede contestarle diciendo:

"QUE ROLLO ...: S"

No hay palabras para decrivir la grandeza de este comentario ..

Otras grandezas de la literatura post-modernista, son cuando alguien demuestra lo que siente, sus sentimientos y emociones más íntimas, que ni a su mejor amigo contarían. Perlas de la poesía como "el primer día, del resto de mi vida". Madre de dios ... momentos después su mejor amiga del alma, la que no lo ha visto desde la comunión de la prima de la hermana de su amiga, en lugar de llamarla ... le pone un comentario en el muro que pone: " me gusta ". Con pocas palabras bastan ...

Aparte de los comentarios, lo que me he dado cuenta es de la cantidad de profesionales de la fotografía que hay en tus agregados. Yo creo que entre un 45% y un 55% se dedican a hacer fotos a flores y moscas moscardas que pasean por el jardín de tu casa, o del descampao que hay detras de la cas de tu abuela.. Yo creo que es una Rasgo de personalidad. Está la gente con personalidad narcisista, otros que son esquizotípcs; hay pocos con personalidad límite, pero de presonalitat fotografa muchísimos. Incluso los hay que han desarrollado trastorno, y están en tal punto que cuelgan las fotos directamente desde su móvil. Eso si, IPhone si puede ser.

y hasta aquí, la primera parte. El próximo día, y cuando esté más inspirado hablaré de aquel gran mundo, antiguamente llamado: Hazte FAN ...

.. Pero eso ya será más adelante, ya que mañana me tengo que levantar pronto y tengo que reservar fuerzas para la noche, que será un día muy largo ...

Esta última frase podría ser un buen nick de Facebook ...

Hazte fan/Me Gusta del dia:

Modernos que salen contentos del oculista porque ya pueden usar gafas pasta

Modernos q van a sitios de modernos y dicen "uf,esto sta lleno de modernos"

Orgullós de tú, Mallorca !!

Bon dia a tothom. Feia ja dies que no escrivia, ni posava al dia akest blog tan fantàstic que havia obert. Avui parlaré de la meva gran decepció que vaig patir ahir vespre.

El Reial Mallorca jugava ahir enfront el Reial Madrid a l'Ono Estadi a les 10 del vespre. Era un partit molt important, en el qual el Mallorca es jugava la vida, ja que l'any que vé podem jugar a Europa amb els grans equips d'aquest continent. Era una oportunitat única, ja que el Sevilla havia guanyat 15 minuts abans per 1-5 al Racing de Santander, i això volia dir que estavem fora de la lliga de campions. Però mé enllà del resultat, més enlla den Cristiano i sobre tot, més enllà del gol mal anulat a Chori Castro, no estic enfadat amb el meu equip, sino amb lo que està passant a l'illa enguany. M'explic:

Enguany, l'ONO estadi està registrant uns numeros d'assiestència molt baixos. Vos diré fins i tot que el numero es 3.000 persones menys que l'any passat. Ho podem explicar per la crisis econòmica. OK. Però sincerament, 100 euros a principi de temporad no son res!! fins i tot els vaig pagar jo de la meva butxaca. El vertader problema, son les televisions. Em fa molta ràbia que la gent que abans venia a veure el Mallorca, i omplia el camp, ara prefereix veure el mallorca per la televisió a casa seva. Pagues 15 euros per més, i si ho multiplicam per 12 mesos ens surt un cost de 180 euros, el que et costaria anar tot l'any a tribuna sol.

Un altre punt que vull apuntar es la vergonya per la que vaig passar ahir vespre. Hi havia més madridistes que mallorkinistes. Jo estic situat a gol sud, i mai, i dic mai, sol haver ningu davant nosaltres. Les tres files de davall noltros no sol tenir gent. Ahir petat de gent amb la bufanda del Madrid. A més, provocant.

Que vagis al camp a veure el madrid, ho entenc, gustos colors... però que te enriguis de la afició que cada partit assisteix al camp a veure l'equip que juga a casa... NO HO PERDÓN. Ho explic:

Al marcar el tercer gol en Cristiano, un senyor d'uns 50, casi 60 anys, es va girar cap a nosaltres assenyalant amb els dits un 3 i amb l'altre mà un 1, fent referència al resultat. Que cridin gol ja em pareix vergonya, però que s'en riguin de nosaltres i cridant "adios a la champions" no te perdó de DEU. En aquest moment vaig explotar. Em vaig aixecar i vaig començar a cridar 'MALLORCA' i 'HIJO DE P.....'. El senyor es seguia riguent de jo, perque al primer cop estava totsol. Els de devora seu m'ensenyaven la bufanda del madrid i la bandera fent mofa.

La cosa va ser pitjor al quart gol, quan es va tornar a girar i mirant-mos ens va assenyalar amb els dits un 4. tots els de devora enriguent-se de nosaltres. Aki ja no vam aguantar, els pocs mallorkinistes que hi havia ens vam aixecar tots, i els vam comensar a cridar coses tan fines com:

hijos de p....
a tocar es collons a ka teva
vine aki i dimo a sa cara

Aqui ja no erem dos com abans, sino que els del voltant ens van apollar. Cridavem amb tot la nostra força, i n'es testimoni la meva veu, ja que avui en tenc escassa. Vam aconseguir que se li canviàs sa cara a aquell puta gordo. S'en va donar comte de que s'havia equivocat i es va asseure.

Fins aki tot. Lo que volia dir, es que ja que pagues una entrada a un camp que no es el teu, on juga un equip que no es el teu, i amunt vens a tocar els collons, per això més val esser 12.000 cada partit, i ser els que de veres estimam al mallorca.

El Mallorca s'estima, no es segueix ni es té simpatia. S'ha d'estar orgullós del Mallorca faci el que faci, perdi o guanyi. Amb les diferències econòmiques que hi ha a la lliga, es molt fàcil ser del Barça, del Madrid o de sa puta mare, però ser del Mallorca, del Racing o del Deportivo, no es tan atractiu. IDO JO SI ESTIC ORGULLÓS DE SER DEL MALLORCA. NO em fa vergonya perdre contra el Reial Madrid, no em fa vergonya perdre contra el Xerez. El pròxim partit aniré al camp i tornarem intentar guanyar.

Sé que ahir guanyar al Madrid era molt dificil, però almenys ho vam intentar. Vam començar marcant per dos pics i ho vam donar tot a la primera part. A la segona no va poder ser, però el dissabte anirem a Coruña i ho tornarem a intentar.

I això va dirigit a tot aquells que enguany han decidit ser de l Barça del Tiki taka, o del madrid dels 300 mil·lions.

A mi els que em feis pena sou vosaltres.

Memòries

S'altre dia estava jo amb uns amics contant-li's sa meva darrera experiència amb ‘bona gent’ i em van dir que lo meu es de llibre. Jo meditant, vaig pensar:

- escriure un llibre?

som massa peresós per escriure un llibre sobre totes ses coses que nomes me poden passar a jo..no hi ha ningú al que li passin les coses que em passen. Estic segur que ningú sa estampat contra un extintor, o li ha dit a un tio que era un gitano, sense saber que feia taekwondo, que se torçà un turmell a un concert, o ke va repetir parbularis..i així podria seguir, però contaré les mes destacades:

Per una part tenc l'experiència dels killos del Coll den Rebassa. Els hauria de donar les gràcies, perquè va ser amb ells amb els quals em vaig iniciar. Primer va venir sa pandilla den Tortosa & co. En Tortosa la tenia agafada amb jo. Li devia caure molt be, perquè cada vegada que em veia, em tirava a s’aigua. Les darreres vegades ja hi havia un jurat que assignava una nota depenent de com havia caigut a l'aigua.

Que em tiràs a una piscina, bueno. Que em tiràs al mar, es passable. Lo que no entenia era perquè tenia la mania de tirar-me a la merdera del Club Nàutic Cala Gamba. Li devia agradar després sa fragància que jo desprenia... Lo bo de tot es que després me’n anava als meus amics i me deien: 'No t'hauries d'haver tirat'... i voltros no vos hauríeu d'haver anat corregent quan vareu veure que venien..

Després van venir la pandilla dels quals jo no coneixia la seva existència. Van venir a 'celebrar' amb noltros les festes de Cala Gamba 2005, i jo els degué caure tord, per que als 30 minuts d'estar amb noltros ja m'havien xapat sa cara, s’ull, etc...igual va fer un poc que jo els cridàs.. que anigues un poc passat.. que els digues gitanos..que els convidà AMABLEMENT a anar-se'n a la merda... i encara així vaig rebre. Sa gent d'avui en dia ha perdut es nord. Lo bo de tot es que quan em provocaven jo els deia:

'si quieres pegarme, pégame!!!!'..això ho va entendre com 2+2 son 4.. s'ho van prendre enserio es tios.. ja ves.. amunt ho van fer en ganes.. que si potades, cops de punys, des de l’aire, des de enterra.. quins tios..

Just el mateix Nadal, a prop de Cala Gamba, a s’Arenal van venir unes al•lotes joves ‘molt amables’ a demanar-nos un cigarro. Al sentir la nostra contestació, no se’ls va ocórrer millor cosa que cridar per tot lo alt que els haviem pegat. Quina va ser la nostra sorpresa que vam veure que venien uns homes un poc robustos, i la van agafar amb un amic meu. El meu crit de ‘a esta puta no le hemos hecho nada’, per mi s’ho van agafar malament, i torna-hi tornei... aquest cop era jo que no me’n donava conte del que em feien. Digueu-li habituació o digueu-li que duia un pardal com una casa.

El detall que varem passar per alt tots al veure les nines, fou que duien unes recades daurades penjades a les orelles com si fossin hoola-hops, que duien més piercings que en Messi du de gols, que anaven més pintades que en Marilyn Manson, i que sobre tot parlaven amb un accent un poc incomprensible. Mes o manco així: Teneih unh pitih??.. va ser tot un mal entès.. noltros si que en teníem tots d’un pito..
I la darrera fou el divendres passat al davant Cultura de Palma.. estava jo assegut a la vorera de la piscina del Palace Atenea, quan amb això que em ve un tio i em demana:

‘Sabes bussear?’.. sa meva contestació fou negatiu, perquè a pesar de aprendre a nadar, a en Tortosa no se li havia ocorregut això d’ofegar-me. De totes maneres aquest tio no tenia es títol d’instrucció de natació perquè tot d’una es va despistar per parlar amb na Flora una i després pegar-li una galtada a nen Berto. Un bon monitor no es despista per res.

El seu ajudant, quan va veure que es va despistar, va venir fet una fúria , i desprès de pegar a to kiski, papereres incloses, em va empènyer. Jo ja havia aprés la lliçó.. estava tan agafat a la columna com un Koala al seu arbre...Vaig aprenent.

Aquest cop no vaig rebre..... però algo m’ensumava.. es tio no era de Palma!! Era de Llucmajor!!! Això demostra que es llonguets tenim mes força de voluntat. Els de Palma, quan te diuen, te tir al mar, te tiren.. res de mitges tintes, hombre..., Però una cosa molt important i que he deduït: els Killos del Coll d’en Rebassa son lo mes gran.. Aquests diuen te fan una cosa, i ho fan. A mesura que m’allunyava del Coll, ses pallisses anaven disminuint amb intensitat, fins que a Palma els killos perden el seu poder.. almenys , cap a jo...

Toquem fusta..

Proxim capitol: Extintors i escurabutxaques (atracadors).

Retornem amb les dites mallorquines: ‘Vaig mes fort que un Mata Torrent’

Després de molt de temps perdut entre rimes i pareados, acab de trobar la meva sintonia. Però arribarà un dia que el meu Bombón Mallorquín estarà fos..Lo que no aconseguiran els surfistes es que aquest Bombón Mallorquín perdi el seu gust. La seva essència. Tot...


Abans nedava a Càmera Lenta en aquest mon de final feliç. Mirava el meu voltant i veia el meu Rellotge de paret de sa cuina i veia passar el temps dins el meu avió de paper . Veia passar els meus perseguidors per el retrovisor del meu Emerson. No em donava comte de que el temps girava com un Molí de Vent dins aquella Foto des de el 2000cero/2001. Però un dia sa cosa va canviar. El meu LEGO no em deixava ser el que de veres som: Jo diria, un Pallasso de cine.


Poques paraules basten. A vegades el surrealisme agafa un sentit que acaba sent el missatge que volem sentir. ...Escoltar.


Jo diria, que això es fàcil, però molt difícil.


Es màgia. Et fa sentir. Et dona allò que no tenim. Es com si existís. Fa que estimem coses que no existeixen. Robots. Astronautes. Emerson.


Enormeee J.M.Oliver !!

Mon injust

Avui estic aixi... feia temps que no escrivia, però akest tema per mi es molt important. Que algu m'expliqui que es la justicia??

Des de quan akest es un mon just¿? existeix la justicia?? Perque uns tene tant i uns altres menys?? Qui es el que decideix qui es dolent o bo per viure trankil?? Basta veure com akesta paraula s'emplea per crear un ministeri d'estat, com per veure lo just que es el mon..Qui es creuen akests membres de la "justicia" que eNs poden dir el que podem fer?? No son ningu per dir-mos lo que esta be o lo que esta malament, quan despres exculpen als corruptes nefastos que governen akesta illa.

si DEU es just, i la justicia no existeix, per tant DEU NO EXISTEIX:

Raonament acceptable

Amen

Mes que una derrota

Bon dia a tots. Uf, ja no men recordava que tenia un blog.. i que millor per omplir-lo que analitzant la derrota d'ahir del Mallorca contra el Sevilla. Per jo va ser més d'una derrota, va ser la derrota que ens va marcar el camí que em de seguir, que es el de la salvació. Ahir, per mi que, el Sevilla ens va baixar del nuvol en el que estavem, un núvol massa bonic que ens atracava a la unió europea, just l'any en que Espanya n'es la presidenta.

El partit, desde la meva burda opinió es va decidir en moments claus, els quals vos anomenare ara:

Min 23:Gol del sevilla, en una jugada que precedia una gran aturada den Palop. El gol va ser de cadetes. tuya mia tuya mia... ido ni tuya ni mia, den Navas que no va fallar.1-1

Min 24: amb el partit 1-1 l'arbit s'inventa una expulsió que va condicionar tot el partit. Desde aquell moment ja es podia saber que el mallorca acabaria amb 10, per lo que molts l'anomenen la llei de la compensació.Totes les faltes que es van fer a partir d'ensà, eren tarjeta groga.

Min 43: N'aduriz falla el que podia haver estat el 2-1. una ocasió clarissima que va demostrar que el jugador vasc no esta en el seu millor moment

Min 44: L'arbit, con ja es podia preveure, expulsa a Ivan Ramis per una entrada que per jo era tarjeta groga, igual que se den Negredo. Aquesta decisió va desviar el partit cap a la part del Sevilla.

Min 56 i 62: Gols del sevilla. Eren gols que es veien. El Sevilla aquesta segona part jugava amb molts d'espais, i amb uns bandes com en Navas i en Capel/Perotti, amb ayoze y josemi de laterals, no es pot fer res.La "gran" tasca dels laterals es va veure en el tercer gol. No comment.

Min 70: Manzano decideix anar "cap al partit" i canvia a Aduriz i fica a Webo.. Si es un partit que es guanya per 1-0 o 2-0 i vols fer-li una ovacíó a n'Aduriz, estic dacord. Si es una partit que els perds per 1-3 i de veres veus que podem posar les coses dificils al adversari, lleva un centro campista i posa un davanter. A part de que el canvi es va fer massa tard, aqui es va demostrar com es el vertader Manzano: Un Cagón !!

Min 71: Manzano demostra la seva nova capacitat per preveure situacions i posa a Varela. Ja dona igual per que el llevàs, la questió es que va entrar en Varela, el jugador que menys minuts ha jugat juntament amb Bruno china i Pezzolano(grans fitxatges). si vol rapidesa a les bandes, posa a Mattioni, i fins hi tot hagues llevat un lateral per jugar tan sols amb tres a darrera. Un suicidi, si, però millor perdre deixant la pell que regalar el partit al rival.

en realitat en Goyo va fer els canvis perque com es ben amic den Del Nido i den Monchi, els va posar la condició que si perdiem , l'any que ve entranaria al Sevilla... això m'ho acab d'inventar, però que en Manzano li fa el llit a molts d'equips no tant.

finalment 1-3, la primera derrota a L'ono estadi.11 victories seguides.Erem el millor equip a casa de tota europa, juntament amb el madrid. Aixo no es gaire motivació Manzano?? ja esta clar que el mallorca nguany té un Equip Mediocre, i esta fent una temporad impresionant, ok. Però ja que l'estam fent, acabem-la del tot. No val jugar la primera volta d'ensomni i després baixar els braços. Siguent psicoleg com es en Goyo hauria de tenir un master amb Motivació. Es el que no entenc d'aquest home. La base principal dels esportistes es la motivació. El barça ho té tot: 6 de 6, i encara aixi es deixa la pell al camp.

El Mallorca si perd contra el sevilla o el madrid: "era una derrota que entrava en nuestras previsiones" Joder, amb més motivació haurien d'haver jugat. aquesta motivació se'ls hi ha de demostrar que hi existeix. No val dir "venga chicos vosotros podeis" i a sa primera de canvi llevar un davanter per un altre. Si vols guanyar un partit els hi has de demostrar de veritat , i no a mitges tintes.Això demostra una total contradicció amb el que s'està fent.Un exemple clar: la temporada de Guiza, jonas, el caño, Navarro, Borja.. encara no s'enten com varem quedar fora d'Europa.

Despres resulta que Manzano apart de ser Psicoleg, es expert amn sociologia, per la qual cosa es permet opinar sobre la cultura mallorquina. si vol saber de nosaltres que aprengui la nostra llengua i que respecti tot lo mallorquí, com noltros l'em respectat quan insultava a Grande o posteriors propietaris. Per jo, si la gent no va al camp es perque no se li dona espectacle. M'explic: Les temporades de luis aragones, el mallorca no era millor que el d'enguany, però hi anaven 15 mil o 17 mil persones cada partit, perquè? perque se li donava al public el que volia: Gols, emoció i sobretot Motivació. Enguany anam de perles a L'ono estadi, però despres perdem contra el Xerez i Tenerife, i duim a perdre la victoria anterior.i aixi duim tota la temporada.

estic molt agrait als 4 anys de manzano, que ens ha permés estar a primera, però res més. Vesten que te vagi bonito on sigui però aqui ja has complit.

Ves-te'n Ja !!

Sa Porsella dins el forn

Aquesta es sa meva darrera adquisició musical... per 5 € a xocolat.. sa veritat es que no fa falta expliqui qui son.. a buen entendedor pocas palabras bastan!!



*Citas Celebres: si sa fortor fos boira, no hi voriem

Amb una cervessa sempre a sa mà

Ahir, com tots sabeu, va ser la revetlla de sant sebastià, amb un cartell que flipes. A molta gent li resultava indiferent, però a mi me va tornar loko... per això degué ser que nava com una cuba!!!

El vespre va comensar amb un soparillo a c'an Llunyis al seu piset amb música d'ambient de la mini verbena del PP. Un popurri de versions que anaven desde Fito y Filipaldis fins a extremoduro passant per un pc d'Heroes del silencio. Sa cosa ja va ser apoteòsica quan va sonar Legalización de SKA-P... en Rodriguez i en Bauza van deixar la seva disputa per el poder del partit i van alçar els porros i se van fotre un bon calo com deu mana... tot això m'ho imagin, perque desde kan llunyis se sintia es barullo i akesta plaça no la vam ni tropitjar

Després va venir Cranc Pelut a la plaça e cort..Gran concert. En Fiol m'hos va deleitar amb els seus moviments que torna lokes a ses masses, i en Mario mos va sorprendre amb el seu nou look rasta!! A continuació va venir lo millor: Don Tomeu Penya i la Geminis Band....BRUTAALS uns bailoteos, unes lletres. En tomeu mos va deleitar dels seus clàssics els quals no s'en va deixar ni un.Mes xul·lo que un 8 es en Tomeu.

Aki ja va venir es moment loko ( quan dic loko es gatissim).. aqui vaig decidir enviar els meus corresponsals a dues places i que m'anirien informant de com anava; es primo ( es meu cosi, no en moises cantant de los primos) i jo vam quedar-mos al recital den Tomeu fins que vam rebre una cridada. A canteca s'ensumava una grossa...va ser fals vam arribar i encara stava tocant els grups anteriors. en aquest moment vaig rebre una cridada: los delincuentes començaven... cacho sprint que vam pegar per arribar a uns delincuentes mes sosillos que macho.. vam partir després d'escoltar la tercera canço...totes eren del disc nou, que es una MERDA PINXADA A UN PAL!!

aixi que vam nar cap a Canteca un altre cop el qual va començar just arribar. aqui els meus companys van veure que jo ja no anava molt fi, i els vaig deleitar amb les meves sutils tactiques d'apropament a les famelles.. aixo no va servir de res, xqe devia na tan gat que mensumaven denfora i partien de jo.. com sempre..x cert, Canteca melassa, o aixo es lo que m'han contat...

i per acabar el vespre un poc de pirates ppirats amb un poc de trabalades i de bufetades, que vos dic sa veritat, era molt raro que aixi com anava no haver caigut abans. i per akabar vam anar a san canut a fer un vistasso, xo stava tan rebentat i tan gat (que crec que no vos ho havia dit) xo tan gat, que mos vam anar cap a casa al plis..


aviso para navegantes: si algu ahir me va veure i no li vaig fer cas o li vaig contar coses que permi no les havien de saber, ahir no era jo...



moment de lokura que es van viure a la plaça de Cort!!!

Viatges GLV

Ahir vaig rebre un e.mail de sa GLV que deien que ferien un viatge a Granada.. justament que no me vagi be, xqe apart de que en Chofi mos superarà a nen Keko i a jo amb viatges oficials, me feia moltes ganes nar a Granada..mes que res xqe si a salamanca i al pais vasc mo vaig passar teta, a Granada no me vull imaginar com hagués anat...

De totes maneres els desitg un molt bon viatge als GLVians viatgers !!

i com a mostra de les nostres aventures, un video esplícit de lo valents que som..

Bon diumenge a tothom

Avui M'acab de fer un blog.. Ara ja puc dir que ho tengut tot:

Facebook ( esmillor de tots)
Fotolog (ara ja no, a pesar de les grans publicacions que feia..)
Tuenti ( el menys usat, però fet per motiu peninsulars)
hi5 (vaig durar 5 minuts)
Twitter ( no se com va i fa 6 mesos que no hi entr)

i ara el blog... per mi que això nira millor

i de comensament un bon video