Avui m'ha tornat la inspiració (uuueeeee!!). Aquesta setmana que me posat a estudiar en serio, va i me venen ses ganes d'escriure. Quines casualitats...
Ahir observant la gent a la Biblioteca, em vaig donar comte que hauria de dedicar un escrit a unes persones a les que no se'ls dona la suficient importància dins la vida de Biblioteca. No vos podeu imaginar lo que aquestes persones fan per la societat actual. Aquestes persones ens fan apreciar tot allò que tenim i lo que no tenim: la Tonteria..
M'explic: Em referesc als Besucons, i direu, que son els Besucons?
- Que son els Besucons??
Ido son aquelles parelles que es seuen davant, al devora o al darrera, i que durant les 4 hores que estan a la biblioteca no aturen de donar-se el Lote. Beso per aquí, beso per allà... Es moment gloriós el vaig viure fa un parell d'anys, quan la parella d'adolescents que s'asseien al davant jo, s'estaven magrejant més, que un padrí toca la fruita del mercat.. A lo que anava.
Que si beso per aquí, beso per allà, girada de llengua de 180º, carícia a la galta (m'estic posant muuu tonto..). Però això no es tot. El moment que vaig dir "OLE TUS HUEVOS", va ser quan una babeta que s'estava passejant per allà se'ls va caure al damunt el llibre..
Posau-vos en situació: Vos ha pillat es tio de davant, el qual estava estudiant i just quan s'ha despistat se vos queda mirant per veure com reaccioneu. Vosaltres aquí que faríeu? Mirar al terra? Sortir corrent? Jo si que se el que hauria fet. Amb lo vergonyós que som, Benzina i Mistos.. y aquí no ha pasado nada...¬¬
Ido es tio, amb dos collons ben plens, es va allargar la màniga, i es va posar a rentar sa babeta... Yeaah! This is Spain, Coño!
Hi ha tot tipo de parelles. Per una part estan les parelles on els dos son més empalagosos que un polvoró amb extra de sucre.. Estudien agafats de la mà, amb el cap d'ella recolzat damunt l’ombra de l'al•lot, i ell donant-li besades als cabells. Aquesta també seria una tècnica d'estudi..però d'això ja en vaig parlar s'alte dia.
Una cosa que no entenc: Perquè donam besades als cabells i a les orelles, que son les parts amb menys sensibilitat del cos?? Quan abracem algú tenim la tendència a besar-li el pel, com una forma de demostra el carinyo. Abans de fer-ho ens em assegurat que utilitza FRUCTIS DE GARNIER..
Per una altre banda tenim la parella, on ella estudia, i es ell el que li dona besades. Per casualitats de la vida, ella sol estar boníssima, i la meitat de la Biblioteca esta més pendent de mirar-la a ella i el seu escote, que d'estudiar..
Situació 100% real (pse, bueno..): Et prens un descansillo mental perquè estàs fart de calcular la F d'una interacció (per exemple..), i aixeques la vista cap a aquella al•lota. No sé que passa, però el radar antimirons de l'al•lot s'ha activat, i te pilla. En aquest moment, es tio agafa sa cara de sa tia, li dona un morreig, i tot això mirant de reüll amb el sistema FARO a tota persona de sexe masculí present als voltants. això si, fent la típica mirada de "esta tia es mía, y me la follo cuando quiero.."
Es el missatge que rebem tots, cert. Però quina casualitat que la nostra mirada de " nos importa una mierda que sea tu novia. Ahora mismo me la estoy follando mentalmente", pareix que no la percep.
I que voleu que vos digui.. Com a futur psicòleg (esperem), pens que la ment es una part molt important del nostre cos, ja que en té molta culpa de lo que feim; ja que sense imaginació no arribaríem enlloc.
Per exemple, si no fos per la graaaaan imaginació que tenc, ara mateix estaria estudiant...
Ouch !
22 de agosto de 2010
18 de agosto de 2010
Igual s'ha d'estudiar...
S a puta inspiració me ve quan menys m’ho esper. Duc 2 mesos sense escriure a aquest fantàstic blog, més que res perquè no tenia idees. Tenia com un tap mental. Ni endavant ni endarrere; però per fi se m’ha destapat! Laxants??.. potser..
Avui no parlaré ni de Facebooks, ni de futbol, ni de música revetlera. Parlaré del gran acte d’estudiar. (jouh.. quin conyasso). Tranquils, no parlaré de que li has de fer al teu amic perquè deixi de fumar, ni de si F es major que 0; si no de les diferents tècniques d’estudiar que existeixen. Ni ha milers: A casa, a la biblioteca, sol, acompanyat, esquemes, resums, mapes conceptuals, etc. Tot això esta molt bé, però n’hi ha una que no la coneixia fins que vaig entrar al fabulós món de les biblioteques.
Es una tècnica que funciona, perquè si no la gent la deixaria de fer. Consisteix en arribar corrent al lloc on hi ha un buit a la taula amb els apunts a una mà i el mòbil a l’altre (lo del mòbil no ho entenc, però es així !). La persona deixa el apunts, però no el mòbil. Es gira, i torna per la porta allà on ha entrat. En aquest moment penses: Es que hi ha overbooking (quin Inglés..) i es guarda el lloc.
Cert, s’ha guardat el lloc... a una biblioteca semibuida. S’ha quedat atrapada al bany?, potser..
Després d’anys d’investigació i d’experiments ‘in vivo’ i ‘in vitro’ (qüestió de segons), he descobert que en realitat aquesta gent estudia al carrer! Deixen les coses a dins la biblioteca perquè quan tu els hi vas i lis demanes on estudia, et puguin dir:
- Yo estudio en la biblio, porque en casa no me concentro...
- ¿En qué biblioteca?
- En la Riera, aunque últimamente está muy llena…
Però tu que saps! si ni tan se val hi entres !
Però arriba un dia en que dubtes de que estudiï a la Biblioteca. Aquest moment es quan la crides per demanar-li un dubte i et contesta al primer toc de telèfon. Una vertadera ‘rata Bibliotecari’ abans de contestar diu:
- Un momento... i a continuació es senten unes pitjades, que vol dir que esta sortint per la porta.
A no ser que la biblioteca tengui cambres insonoritzades, dubt de que es pugui parlar amb veu alta.
Tota la meva teoria de que es una bona tècnica per estudiar es ve abaix quan saps la nota que ha tret aquesta persona:
- No lo entiendo... todo el día con los apuntes en la biblio, y saco un 4 !
Si, cert. Els apunts si que hi estaven..
Serà que amb això no basta. Igual s’ha d’estudiar...
Un altre tècnica, la qual desconeixia, consisteix en fer els 5000 Km marxa amb intervals de 10 a 20 minuts. De tant aixecar-se de la cadira aconsegueixen tenir un gemelos, que ni les germanes Olsen (xiste fàcil..xD) 4 hores amb: que si me criden al mòbil, que si em fum un cigarro, que si me tornen a cridar, que me fum un altre cigarro, que si ‘m’estic pixant’, que si ‘hay, no m’he torcat’, que si vaig a cercar un llibre...
ATENCIÓ! Hi ha que tenir en comte aquells que es passen dues hores cercant un llibre a l’estant, i resulta que estan triant diccionaris. Tant de temps per elegir un diccionari? Es que no tots tenen les mateixes paraules? Ja si es posen a cercar diccionaris d’idiomes es pitjor, perquè ja els hi costa enrecordar-se de la paraula que cerquen, imaginau-vos si no se’n recorden de l’idioma amb el que estaven escrits els apunts. Si, aquells apunts que han posat damunt la taula i encara no t’has llegit.
Però tornem a les marxistes. Son les 20 hores de la tarda, i la biblioteca tancarà en 30 minuts. En aquest moment la sents que li diu a la amiga(ah, si ! se m’havia oblidat... sempre van amb amigues. Solen anar amb manades de entre 3 i 5..)
- Estoy agotada... yo me voy. Mañana a las 9 quedamos aquí!
Joder, normal que estigui cansada. No cada dia es fan tants de KM, ni tantes flexions de cames. I amunt segueixen al dia següent al mateix ritme.
El que si he investigat (pse, bueno..) es que a mesura que arriba l’època dels exàmens fan menys exercici, fins que arriben a un dia que aquestes nines en qüestió no s’aixequen de la cadira. Directament xerren dins la Biblioteca. Al final del dia les sents que una li diu a l’altre:
- Lo llevo fatal... A ver si pone un examen fácil...
I al dia següent ja no les tornes a veure mai mes per la mateixa Biblioteca. Han descobert que deixant els apunts dins la biblioteca i no tornar mai més, en treus el mateix resultat.
Un dia la veus per el passadis, i com que ja hi ha confiança (segur ..¬¬) li demanes:
- Que tal el examen?
- Fatal... ya no se qué hacer con esta asignatura..
Igual s’ha d’estudiar?, no se, supos ...
I fins aqui la meva inspiració. Esper estar molt més temps així d’enxufat. Un altre dia vos escriuré sobre aquells tios que perden el temps escrivint historietes mentres estan a la biblioteca, però això ja es una altre història...
Avui no parlaré ni de Facebooks, ni de futbol, ni de música revetlera. Parlaré del gran acte d’estudiar. (jouh.. quin conyasso). Tranquils, no parlaré de que li has de fer al teu amic perquè deixi de fumar, ni de si F es major que 0; si no de les diferents tècniques d’estudiar que existeixen. Ni ha milers: A casa, a la biblioteca, sol, acompanyat, esquemes, resums, mapes conceptuals, etc. Tot això esta molt bé, però n’hi ha una que no la coneixia fins que vaig entrar al fabulós món de les biblioteques.
Es una tècnica que funciona, perquè si no la gent la deixaria de fer. Consisteix en arribar corrent al lloc on hi ha un buit a la taula amb els apunts a una mà i el mòbil a l’altre (lo del mòbil no ho entenc, però es així !). La persona deixa el apunts, però no el mòbil. Es gira, i torna per la porta allà on ha entrat. En aquest moment penses: Es que hi ha overbooking (quin Inglés..) i es guarda el lloc.
Cert, s’ha guardat el lloc... a una biblioteca semibuida. S’ha quedat atrapada al bany?, potser..
Després d’anys d’investigació i d’experiments ‘in vivo’ i ‘in vitro’ (qüestió de segons), he descobert que en realitat aquesta gent estudia al carrer! Deixen les coses a dins la biblioteca perquè quan tu els hi vas i lis demanes on estudia, et puguin dir:
- Yo estudio en la biblio, porque en casa no me concentro...
- ¿En qué biblioteca?
- En la Riera, aunque últimamente está muy llena…
Però tu que saps! si ni tan se val hi entres !
Però arriba un dia en que dubtes de que estudiï a la Biblioteca. Aquest moment es quan la crides per demanar-li un dubte i et contesta al primer toc de telèfon. Una vertadera ‘rata Bibliotecari’ abans de contestar diu:
- Un momento... i a continuació es senten unes pitjades, que vol dir que esta sortint per la porta.
A no ser que la biblioteca tengui cambres insonoritzades, dubt de que es pugui parlar amb veu alta.
Tota la meva teoria de que es una bona tècnica per estudiar es ve abaix quan saps la nota que ha tret aquesta persona:
- No lo entiendo... todo el día con los apuntes en la biblio, y saco un 4 !
Si, cert. Els apunts si que hi estaven..
Serà que amb això no basta. Igual s’ha d’estudiar...
Un altre tècnica, la qual desconeixia, consisteix en fer els 5000 Km marxa amb intervals de 10 a 20 minuts. De tant aixecar-se de la cadira aconsegueixen tenir un gemelos, que ni les germanes Olsen (xiste fàcil..xD) 4 hores amb: que si me criden al mòbil, que si em fum un cigarro, que si me tornen a cridar, que me fum un altre cigarro, que si ‘m’estic pixant’, que si ‘hay, no m’he torcat’, que si vaig a cercar un llibre...
ATENCIÓ! Hi ha que tenir en comte aquells que es passen dues hores cercant un llibre a l’estant, i resulta que estan triant diccionaris. Tant de temps per elegir un diccionari? Es que no tots tenen les mateixes paraules? Ja si es posen a cercar diccionaris d’idiomes es pitjor, perquè ja els hi costa enrecordar-se de la paraula que cerquen, imaginau-vos si no se’n recorden de l’idioma amb el que estaven escrits els apunts. Si, aquells apunts que han posat damunt la taula i encara no t’has llegit.
Però tornem a les marxistes. Son les 20 hores de la tarda, i la biblioteca tancarà en 30 minuts. En aquest moment la sents que li diu a la amiga(ah, si ! se m’havia oblidat... sempre van amb amigues. Solen anar amb manades de entre 3 i 5..)
- Estoy agotada... yo me voy. Mañana a las 9 quedamos aquí!
Joder, normal que estigui cansada. No cada dia es fan tants de KM, ni tantes flexions de cames. I amunt segueixen al dia següent al mateix ritme.
El que si he investigat (pse, bueno..) es que a mesura que arriba l’època dels exàmens fan menys exercici, fins que arriben a un dia que aquestes nines en qüestió no s’aixequen de la cadira. Directament xerren dins la Biblioteca. Al final del dia les sents que una li diu a l’altre:
- Lo llevo fatal... A ver si pone un examen fácil...
I al dia següent ja no les tornes a veure mai mes per la mateixa Biblioteca. Han descobert que deixant els apunts dins la biblioteca i no tornar mai més, en treus el mateix resultat.
Un dia la veus per el passadis, i com que ja hi ha confiança (segur ..¬¬) li demanes:
- Que tal el examen?
- Fatal... ya no se qué hacer con esta asignatura..
Igual s’ha d’estudiar?, no se, supos ...
I fins aqui la meva inspiració. Esper estar molt més temps així d’enxufat. Un altre dia vos escriuré sobre aquells tios que perden el temps escrivint historietes mentres estan a la biblioteca, però això ja es una altre història...
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)